dissabte, 8 de setembre del 2007

Un consell: Abre más ancho el camino

No hi ha fórmules màgiques per ser feliç. Ni per ixir dels laberints en els que ens clavem. En una de les cançons d'este grup, ara ja disolt –una vertadera pena, perquè no estaven gens malament– ho explica més o menys com és. Diu que amb l'edat uno aprén a callar. Encara que pensaves que les coses serien més fàcil. "Creía que hacerse mayor otorgaba algo más de control, y por lo menos en mi caso no es así: Hay cosas que todavía no sé decir". En fi, que estem entre la espasa i la paret: o li regalem tot allò que vam ser a l'oblit o hem d'obrir el camí. I jo quasi que em quede amb esta última possibilitat, perquè, de tant en tant, m'agrada recordar. I, sobre tot, perquè com diuen Elefantes en esta cançó, encara tinc tantes ganes de volar..

Mira dos veces antes de saltar,
no vaya a ser que tu cuerpo precioso
se rompa en pedazos pequeños,
y los pisemos después al andar.
Si tú quieres cambiar tu destino
en este mundo tan anodino,
coge fuerte tu copa de vino
y ¡abre mas ancho el camino!
Los ríos pequeños no dejan de hablar,
mientras que los grandes no hacen ruido,
dejan que hable el cielo y su paz.
Y es que callar lo que se dice callar...
es un tesoro divino,
y decirle dónde esta escondido
sólo a quien quiera gritar con fuerza:
¡Abre mas ancha esa puerta!
Tantísimas veces cuesta decidir
si me muevo o paro, empiezo o acabo,
resisto, o quizás mejor desistir.
¡Pero aún tengo tantas ganas de volar!
Levantar los pies de este suelo,
y subir disparado hacia el cielo.
Nunca dejes de lado tu empeño,
y ¡abre mas ancho tu sueño!
Yo te canto mis canciones rotas,
pequeñas como pequeñas gotas
que se cuelan por entre tu abrigo.
¡Abre mas ancho el camino!
Si tú quieres cambiar tu destino
en este mundo tan anodino,
coge fuerte tu copa de vino
y ¡abre mas ancho el camino!