diumenge, 9 de setembre del 2007

El vol: Nessun dorma

Nessun dorma és l'ària final de l'òpera Turandot de Puccini que va aconseguir el que mai cap peça clàssica ha lograt: ser número dos de les llistes de venda al Regne Unit. Pavarotti la cantava com ningú. Eixa és la informació oficial. La que ix al wikipedia. Però allí no diu que Nessun dorma pone los pelos como escarpias. I que s'asembla –si no ho és– a la banda sonora de tots els vols que m'agradaria empendre. Sobre tot quan la música fa la pujada i canta el cor. Els vols deurien de ser com el de Ramón Sampedro en la pel.lícula d'Amenàbar: agafes carrerrilla en direcció cap a la finestra i, quan sembla que tot està perdut i que tu t'has deixat vèncer, el somni es fa realitat i taxan: de sobte estàs sobrevolant muntanyes i mars!
PD: esta vegada he traduït perquè, al menys jo, en italià no passe de l'espagueti i la pasarel.la!!

Nessun dorma! nessun dorma!
tu pure, o principessa,
nella tua fredda stanza
guardi le stelle
che tremano d'amore
e di speranza.
Ma il mio mistero é chiuso in me,
il nome mio nessun saprà!
no, no, sulla tua bocca lo dirò
quando la luce splenderà!
Ed il mio bacio scioglierà il silenzio
che ti fa mia!
Dilegua, o notte!
tramontate, stelle!
tramontate, stelle!
all'alba vincerò!
vi
ncerò, vincerò!
vincerò!


¡Que nadie duerma! ¡Que nadie duerma!
Tampoco tú, oh Princesa,
en tu frío cuarto
miras las estrellas
que tiemblan de amor y de esperanza...
¡Pero mi misterio está encerrado en mí,
mi nombre nadie sabrá!
¡No, no, sólo cuando la luz brille (Puccini:sobre tu boca lo diré,)
Sobre tu boca lo diré ...(Puccini: ¡cuando la luz brille!)
Y mi beso romperá el silencio
que te hace mía.

Su nombre nadie sabrá...
¡Y nosotras, ay, deberemos, morir, morir!

¡Disípate, oh noche! ¡Tramontad, estrellas! ¡Tramontad, estrellas!
¡Al alba venceré!
¡Venceré! Venceré!