Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Welleries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Welleries. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de setembre del 2007

El vol: Nessun dorma

Nessun dorma és l'ària final de l'òpera Turandot de Puccini que va aconseguir el que mai cap peça clàssica ha lograt: ser número dos de les llistes de venda al Regne Unit. Pavarotti la cantava com ningú. Eixa és la informació oficial. La que ix al wikipedia. Però allí no diu que Nessun dorma pone los pelos como escarpias. I que s'asembla –si no ho és– a la banda sonora de tots els vols que m'agradaria empendre. Sobre tot quan la música fa la pujada i canta el cor. Els vols deurien de ser com el de Ramón Sampedro en la pel.lícula d'Amenàbar: agafes carrerrilla en direcció cap a la finestra i, quan sembla que tot està perdut i que tu t'has deixat vèncer, el somni es fa realitat i taxan: de sobte estàs sobrevolant muntanyes i mars!
PD: esta vegada he traduït perquè, al menys jo, en italià no passe de l'espagueti i la pasarel.la!!

Nessun dorma! nessun dorma!
tu pure, o principessa,
nella tua fredda stanza
guardi le stelle
che tremano d'amore
e di speranza.
Ma il mio mistero é chiuso in me,
il nome mio nessun saprà!
no, no, sulla tua bocca lo dirò
quando la luce splenderà!
Ed il mio bacio scioglierà il silenzio
che ti fa mia!
Dilegua, o notte!
tramontate, stelle!
tramontate, stelle!
all'alba vincerò!
vi
ncerò, vincerò!
vincerò!


¡Que nadie duerma! ¡Que nadie duerma!
Tampoco tú, oh Princesa,
en tu frío cuarto
miras las estrellas
que tiemblan de amor y de esperanza...
¡Pero mi misterio está encerrado en mí,
mi nombre nadie sabrá!
¡No, no, sólo cuando la luz brille (Puccini:sobre tu boca lo diré,)
Sobre tu boca lo diré ...(Puccini: ¡cuando la luz brille!)
Y mi beso romperá el silencio
que te hace mía.

Su nombre nadie sabrá...
¡Y nosotras, ay, deberemos, morir, morir!

¡Disípate, oh noche! ¡Tramontad, estrellas! ¡Tramontad, estrellas!
¡Al alba venceré!
¡Venceré! Venceré!

dimarts, 4 de setembre del 2007

Tanta amistat: Forever more

Quan escolte esta cançó, dos anys després de que fóra la banda sonora dels viatges a la platja, em sembla increïble que l'estribillo que vam castellanitzar perquè cap de les dues entenia conseguira trencar tanta amistat...

What if I drown in this sea of devotion
Just a stone left unturned
My need is deep
Wide endless oceans
Feel it furious
The fire burns on

Let there be love
Everlasting
And it will live eternally
Will we receive without ever asking?
I'm just curious

Got to find me somebody
But there's nobody
To love me
And it's driving me crazy
There's nobody to love me

Somebody tell me
How could there be nobody
To love me
And it's driving me crazy
There's nobody to love me

Somebody tell me
How could there be nobody
Nobody to love me
And this life is so empty
There's nobody to love me

Endless tears
Forever joy
To feel most every feeling
Forever more

Don't want to see me crying
Just want to see me flying
I need to get so high and
Want somebody to blow my mind

Got to find me somebody
But there's nobody
To love me
Anybody could love me

And it's driving me crazy
There's nobody to love me
Anybody could love me

Somebody to hold my hand
Someone who understands
Somebody to help me write
The poetry of life

Someone to love me
Someone who loves me
Ooh Baby

Most every feeling
To feel most every feeling


dissabte, 1 de setembre del 2007

Els enderrocs II: By your side

Per als que no entenen l'anglés i tenen perea de buscar al diccionari. Per als que estan oberts a les versions. A trencar els tópics. Per als que els agrada el R&B. El rithym and blues. La música negra. I besar lentament. Per a tots vosaltres. I per a mi.

dimecres, 29 d’agost del 2007

Pura enveja (i teatre): Capable

M'explique. La següent cançó és capçalera d'un programa que trau a la superfície la maruja i cotilla que tinc amagada dins de mi la major part del temps. És una part que controle molt bé fins que fan Supermodelo o que es casa la Leti i, aleshores, allà que va el monstruo. És moment de quedar amb les amigues, o el que queda d'elles, i de xarrar. I de comentar. I de rajar qüestions inrajables. Ho confesse. Però tó és purita enveja. I el que veig, puro teatro. Perquè em reconforta saber que no em clavaré mai en una 36 però que sóc incapaç de fer d'un tall de melena un drama. I que conste que, d'adolescent, quan volia clavar-me en una 36, he plorat per culpa d'una tisora torpe. Però què bona és l'edat. I la intel.ligència.
Per cert, que no sabia jo que la Najwa Nimri és la que li posava la veu a Versión Española. Sabeu allò de lala, lalalalalalala, lala, lalalalala... Doncs és ella.
I per cert II: Are you gonna love me back????


Are you gonna love me back?
How much is long time for you?
Are you gonna love me back?
So capable

So capable
You're still here

You were preparing something to eat
And you let me know
And you blue fairy, Pinoccio, Pinoccio
Cause they made us too smart
Too quick, too many of us
Cause they made us too smart,
Too quick, too many of us

Are you gonna love me back?
How much is long time for you?
So capable
You're still here

So for someone of your experience
It has to be easy to understand
And for someone of your background
It has to be easy to play around
And for someone of your money
It has to be easy to pay the round
But your never, you never
You never pay the round

If you pass me by
I just lose my mind
It's so easy for you to be smart
you're a moron, little idiot
And you've only got a single neuron

You're missing a double click, little idiot
Can't you go a little more quick?
So I'm wasting, I'm wasting
I'm wasting my time with you