Tinc una pel.lícula almacenada que no sé si seré capaç de vorer algun dia. Parla dels records. D'històries perdudes i almacenades. Com el dvd on tinc gravada la pel.lícula. Del passat que mai podrem reviure més enllà dels records. D'allò que una vegada vam ser en un temps que mai tornarà a ser. I això és molt trist. Molt trist. Sé que queda molt per fer i per vore. Sé que hi ha un futur i, mentre existisca futur, hi haurà esperança. Però la realitat és que el que una vegada vam ser mai tornarà. La realitat és que l'única cosa que podem fer amb el passat és recordar-lo. Revisar-lo sense disfressar-lo. I evitar preguntar-se què haguera segut del nostre present si el nostre passat haguera segut diferent. I si, en lloc de perdre, haguérem guanyat. O si, en lloc de guanyar, haguérem perdut.
De vegades, odie tindre tanta memòria i la cabesa llenita llenita de recuerdos.
Memories,
Light the corners of my mind
Misty water-colored memories
Of the way we were
Scattered pictures,
Of the smiles we left behind
Smiles we gave to one another
For the way we were
Can it be that it was all so simple then?
Or has time re-written every line?
If we had the chance to do it all again
Tell me, would we? Could we?
Memories, may be beautiful and yet
What's too painful to remember
We simply choose to forget
So it's the laughter
We will remember
Whenever we remember...
The way we were...
the way we were
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada