Un dia del mes d'octubre em vaig mudar des de la multitud fins a la soledat. Sempre havia volgut viure allí. En la panxa del bou. On no neva ni plou. On no hi ha discussions, ni siquiera telefóniques. On pots dormir des de l'hora que vols i fins l'hora que vols. On pots posar els peus damunt del sofà sense represàlies. On pots tancar les portes amb la força de la rábia acumulada. On no acumules la ràbia necessària per a tancar les portes amb força. On escrius sense explicar. On penses sense explicar. On respires sense explicar. En la multitud hi havien massa preguntes i massa respostes... I, tanmateix, la soledat m'ha ensenyat que estic convivint amb el pijor enemic de qualsevol humà. Més enllá de mi i de l'absència física de qualsevol veu al meu voltant. I em fa por. Molta por que m'engullisca l'absència de neu. D'aigua. Fins i tot de discusions. Em fa por morir devorada per gossos alsacians i que ningú se n'adone. Em fa por alçar la veu i que em conteste l'eco. Em fa por ser la dona del video. I menejar l'edredó en les fosques nits d'hivern sense trobar res més que els meus propis peus. I haver de fer el que fa este extrany cantant cap al minut 2'30 de la cançó per expressar tota la por i l'esperança amb que, a parts iguals, caminem per esta vida.
Hope there's someone
Who'll take care of me
When I die, will I go
Hope there's someone
Who'll set my heart free
Nice to hold when I'm tired
There's a ghost on the horizon
When I go to bed
How can I fall asleep at night
How will I rest my head
Oh I'm scared of the middle place
Between light and nowhere
I don't want to be the one
Left in there, left in there
There's a man on the horizon
Wish that I'd go to bed
If I fall to his feet tonight
Will allow rest my head
So here's hoping I will not drown
Or paralyze in light
And godsend I don't want to go
To the seal's watershed
Hope there's someone
Who'll take care of me
When I die, Will I go
Hope there's someone
Who'll set my heart free
Nice to hold when I'm tired
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Blog força curiòs!! però molt maques les introduccions, sobretot el lèxic, força bentrobat!
Apa: Salut!!
Buenoooooo, quina alegria!!!!! Un comentari en este blog!!!!
M'alegra que t'haja resultat curiós. Encara q l'autora ja podria estirar-se un poc més, que la tia fa mesos que no escriu res per ací. És q no te paraula!
Sisi, cal una actualització!!
El cas és que nose com hi vaig venir a parar, sort que m'has escrit un comentari, pk sinó no haguès sabut tornar!! jeje
Faré una llista de "blocs amics" i ja possaré allà el link;-)!!
Apa: bona tarda;-)!!
Veig que no sóc l'unic que reflexiona... i això m'agrada. =P
M'ha agradat prou aquesta entrada, encara que la cançó del video no tant. Jo personalment em quede amb la sensació de companyia, no m'agrada estar sol només que per a fer certes coses...per a tot lo altre, MasterCard! ;)
i què has fet de l'altre blog? per què ens has abandonat? :) M'agradat molt el post, tenint en compte què fa pocs mesos que visc sol i que, potser, em veig reflectit d'alguna forma... i és una putada, de vegades, haver-nos de dur darrere (a nosaltres mateixos, vull dir!) -l'eco pot arribar a ser bona companyia!- ;)
per cert... perquè no deixes els comentaris oberts... YO NO SOY DE BLOGGER!!!!!!!
Ups, perdona pel retrás Mr Com Com i benvingut a esta ma casa desastrada... per cert, he rebut vàries queixes pel problema dels comentaris, però, sincerament, no sé com arreglar-ho.... i accepte suggerències!!
Publica un comentari a l'entrada