Una de fe: Hope there's someone

Un dia del mes d'octubre em vaig mudar des de la multitud fins a la soledat. Sempre havia volgut viure allí. En la panxa del bou. On no neva ni plou. On no hi ha discussions, ni siquiera telefóniques. On pots dormir des de l'hora que vols i fins l'hora que vols. On pots posar els peus damunt del sofà sense represàlies. On pots tancar les portes amb la força de la rábia acumulada. On no acumules la ràbia necessària per a tancar les portes amb força. On escrius sense explicar. On penses sense explicar. On respires sense explicar. En la multitud hi havien massa preguntes i massa respostes... I, tanmateix, la soledat m'ha ensenyat que estic convivint amb el pijor enemic de qualsevol humà. Més enllá de mi i de l'absència física de qualsevol veu al meu voltant. I em fa por. Molta por que m'engullisca l'absència de neu. D'aigua. Fins i tot de discusions. Em fa por morir devorada per gossos alsacians i que ningú se n'adone. Em fa por alçar la veu i que em conteste l'eco. Em fa por ser la dona del video. I menejar l'edredó en les fosques nits d'hivern sense trobar res més que els meus propis peus. I haver de fer el que fa este extrany cantant cap al minut 2'30 de la cançó per expressar tota la por i l'esperança amb que, a parts iguals, caminem per esta vida.

Hope there's someone
Who'll take care of me
When I die, will I go

Hope there's someone
Who'll set my heart free
Nice to hold when I'm tired

There's a ghost on the horizon
When I go to bed
How can I fall asleep at night
How will I rest my head

Oh I'm scared of the middle place
Between light and nowhere
I don't want to be the one
Left in there, left in there

There's a man on the horizon
Wish that I'd go to bed
If I fall to his feet tonight
Will allow rest my head

So here's hoping I will not drown
Or paralyze in light
And godsend I don't want to go
To the seal's watershed

Hope there's someone
Who'll take care of me
When I die, Will I go

Hope there's someone
Who'll set my heart free
Nice to hold when I'm tired

Un perlón: Down on my knees

Reviscole el blog per donar a conèixer tot un perlón. Feia molt de temps que no escoltava algo tan bonico. I conste que l'he descobert en la tele local -per a que després es claven en ella, si és que de tot es pot aprofitar alguna cosa!-, una nit de festiu vespra d'un dia laboral i reballada al sofà. M'ha semblat tan bonico que no he pogut evitar enxufar l'ordinador a les 11 de la nit i buscar-la al youtube.
Ací la teniu. Una cançó preciosa.

Down on my knees, I'm begging you,
Please, please don't leave me (2x)

Do you really think she can love you more than me,
do you really, really think so
Do you really think she can give you more than me,
baby I know she won't
Cause I loved you, unconditionally,
I gave you even more than ,I had to give
I was willing for you to die,
cause you were more precious to me, than my own life

Down on my knees, I'm begging you
Please, please don't leave me (2x)

I won't believe, that you really, really,
wanna leave me, just because of her
Have you forgot about, all the things, we've been through,
she was not the one, who was there for you
See, I loved you unconditionally,
I gave you even more than ,I had to give
I was willing for you to die,
cause you were more precious to me, than my own life

I loved you unconditionally,
I gave you even more than ,I had to give
I was willing for you to die,
cause you were more precious to me, than my own life

Down on my knees, I'm begging you,
Please, please don't leave me (2x)

Don't leave me, I'm begging,
I love you, I need you, I'm dying, I'm crying, I'm begging,
don´t leave me
I love you, I need you,I'm dying, I'm crying, I'm begging,I'm begging,
Please dont'leave me, no, no, no, no, no

Down on my knees, I'm begging you...

El condicional: Para ti sería

Odie el condicional. És el temps verbal de los quieros i los no puedos. De los puedos pero no quieros. És el temps verbal dels possibles impossibles. I hi ha que ser gent clara i valenta: si quiero, quiero; si puedo, puedo; i si és possible, avant l'Entrà. I si és impossible, hi ha que intentar-ho. El condicional és el temps verbal del temps perdut. És una nebulosa d'il.lusions i desitjos que dóna vida i mata. Perquè la realitat és que el condicional té la força d'una quimera. I es viu en present. O en passat. Ni tan siquiera en futur. Menys, clar, en condicional. El condicional és el temps de Rappel, de les persones que tenen la bola màgica amb la que endevinen el què passarà. Odie eixes persones.

I tot este romanç per a justificar el video del buenorro de Neck...

Yo no te pido nada
con tu saludo indiferente me basta.
Tú ya no me haces daño.
Tus cosas no me duelen,
no vales más que aquella luna oscura
recuerda que decías que...

Para ti sería tu latido intenso y grande
quédate otro día
no sigamos tan distantes
entre cada espera entre tú y yo
yo no confundí jamás,
otros brazos nuevos con los tuyos.

Bromeas y te ríes
te sientas y me excluyes
siento encima sonrisas que conozco
sonrisas que acarician
cuando éramos tierra y estrellas,
ahora, si quieres tú, me quieres tú...

Para ti sería, tu latido intenso y grande
quédate otro dia
no sigamos tan distantes
entre cada espera entre tú y yo
yo no confundí jamás...
Tus pensamientos rozándome
voy a tu encuentro es lo mas importante...

Para ti sería, tu latido intenso y grande
quédate otro día
ya no estamos tan distantes
que lo que hubo entre nosotros dos
no lo confundí jamas

Tus pensamientos rozándome
hasta el pasado se rinde al presente...

Em lligen el pensament?: Help

Jure que conec moltes de les cançons dels Beatles i que, per ser tan famoses, conegudes i reconegudes, no els havia fet massa cas mai. De fet, aixó sempre m'ha fet quedar com el cul quan algú em deia: "I t'agradaran els Beatles, ¿no?" (no sé perquè però és una pregunta que m'han fet vàries persones al conèixer-les per primera vegada). Jo contestava: "No especialment". Podeu imaginar-se el que venia després: les mans al cap, un "ooooooo, com????? no pot ser!!!!". En fi. Històries per a no dormir.
Però hui m'he baixat un recopilatori del manit grupet i, per primera vegada, m'he parat a escoltar la lletra d'un dels seus clàssics: Help. Mira que havia sentit la cançó accidentalment, eh? Però mai havia escoltat bé el que deien els de Liverpool. I no he pogut evitar pensar: "Però com collons saben estos com em senc? Com han endevinat el que em passa per dins i no veu ningú (de vegades, ni jo mateixa)?"
En resumiendo: que ara Els Beatles son Déu per a mi també.

Help, I need somebody,
Help, not just anybody,
Help, you know I need someone, help.

When I was younger, so much younger than today,
I never needed anybody's help in any way.
But now these days are gone, I'm not so self assured,
Now I find I've changed my mind and opened up the doors.

Help me if you can, I'm feeling down
And I do appreciate you being round.
Help me, get my feet back on the ground,
Won't you please, please help me.

And now my life has changed in oh so many ways,
My independence seems to vanish in the haze.
But every now and then I feel so insecure,
I know that I just need you like I've never done before.

Help me if you can, I'm feeling down
And I do appreciate you being round.
Help me, get my feet back on the ground,
Won't you please, please help me.

When I was younger, so much younger than today,
I never needed anybody's help in any way.
But now these daya are gone, I'm not so self assured,
Now I find I've changed my mind and opened up the doors.

Help me if you can, I'm feeling down
And I do appreciate you being round.
Help me, get my feet back on the ground,
Won't you please, please help me, help me, help me, oh

A filosofar: Baile de ilusiones

Ens passem mitja vida intentant entendre què collons hem fet en l'altra mitja vida. Ens passem mitja vida intentant endevinar què ens passarà en l'altra mitja vida. Ens passem mitja vida pensant i malgastem la mitja vida que, en el millor dels casos, encara ens queda. Quanta paraula! Quanta neurona malgastada! Quanta filosofia d'un euro! En fi. A mi és que no m'agrada res açò de pensar. I mira que pense. Però pense que s'ha de pensar el suficient, encara que el que acabe de dir semble no tindre sentit o ser un enredrallengües per a jugar a dir i a entendre quan vas borratxo. Els moments més sorprenents de la meua vida han sigut sempre els més impensables. Tal volta això els feia tan sorprenents....
Total. Que pensar poc. I filosofejar menys. Encara que aquesta cançó siga el que, per a mi, és la clau de la vida: que és un ball d'il.lusions i que, qui no en té, està mort. Ai, si ma mare sentera açó! Jo que sempre li he dit que era Antoñita la fantàstica.. Però mireu-me ara, per favor.

Yo estaba listo para todos tus mordiscos
y preparado para todos tus pecados
yo tenía el corazón adormecido
tu casi siempre el paladar anestesiado.

Y en el momento en que dejaste tu trabajo
te cotizaste de cintura para abajo
yo tenía la Visa que provoca tu sonrisa
pero la vida no es un plástico dorado.

Y el que tenga un amor que lo cuide
y que mantenga la ilusión
por que la vida es un baile de ilusiones
y el que no baila está muerto.
Y el que tenga un amor que lo cuide
y que mantenga la ilusión
por que la vida es un sueño
y los sueños sueños son.

Y a mis espaldas mis amigos se reían
y apostaban hasta cuanto duraría
yo sabía que la envidia no es buena consejera
y que el amor se ve distinto desde afuera.

Que en el fondo me quería y me adoraba
y por eso yo al final la perdonaba
cuando desaparecía sin decir nada
y aparecía al otro día totalmente colocada.

Temps de parèntesi: Relax

Ara no necessite la melangia. No necessite llàgrimes. No vull records. Ara necessite un temps per a rumiar. Per a tonar a ser jo. I, si vaig escoltant músiques depriments, acaben per contagiar-me, així que estic especializant-me en cançons més marxoses. Per això, podria haver triat la de Ojalà pudiera borrarte de Maná – "o que pase un milagro o pase algo que me lleve hasta ti"–, la de Tengo muchas alas –"y sé que tengo muchos cielos por volar y sé que el viento nos reparte a todos alas"–, o la de Manda una señal –"si tuvieras libertad a tu lado yo estaría amor"–, pero, hui, passe paraula. Necessite ànims. Fe. I força al canut. Així que a l'hora d'escollir una del nou disc de Maná, que ja porta uns quans mesets al món, em quede amb esta. Relax. Perquè això és, manquempesse, el que necessite per a viure. Més, fins i tot, que l'aire.
PD: el video no és l'oficial, però em sembla una passada. I pensar que jo volia dedicar-me a fer açò... Ai, els somnis! Fan de nosaltres el que volen.

Siento que el mundo no para me vuelvo loco
Siento que el sol no calienta nada ni un poco
Vivo en el borde y el filo de una navaja
Pero por dios en mi tierra nadie se raja
Mi corazón ya no aguanta, está cansado
una mujer, problemas, me están matando
quiero subirme al balcón
Ver la luna llena
quiero volar
olvidarme de tanta pena

Si me clavo no la libro
No me voy a dar un tiro
Relax

Me voy a estallar
Lo voy a olvidar todo esta noche
no quiero pensar, no

Hoy tengo mucho trabajo
ya no lo aguanto
siento que todos conmigo se están pasando
quiero mudarme a una casa que esté en la playa
Quiero mudarme a una nave de buena talla
Salgo en las noches pensando
Que estoy prendido
Pero en cambio me lo paso bien aburrido
Busco el calor en los brazos de una gitana
Pero al final siempre llego solo a mi cama

Així sone hui: Point of view

He dormit tres hores. Però estic com una rosa. Fora de casa lluix el sol i dins d'ella jo gaste el mocador de les llàgrimes per a tocar-me els mocs. No queda gens fi, però és molt significatiu. Ara ixiré a plenar la nevera i em duré de compres, que tinc una xaqueteta último modelo fixada. Pasopalabra de netejar esta semana la casa, que m'he guanyat un cap de setmana complet per a mi. Hui la meua ànima sona com esta cançó. I no és que haja canviat res. És simplement que comence a vore-ho tot diferent.

I don't have a cent
Will I pay my rent
And even my car doesn't work
Me and my man, he's the one
To die for, we have split up

Can't you see, life's easy
If you consider things
From another point of view
In another way
From another point of view

I see life and lights
All the colours of the world
So beautiful won't you come with me
I've seen birds and trees
All the flowers of the world
So beautiful won't you come with me

Can't you see, life's easy
If you consider things
From another point of view

Rebobinant el temps: 1973

En la meua pre-adolescència, feien per la tele una sèrie que tenia de protagonista a una xica amb un poder extraordinari. Resulta que era filla d'extraterrestres i, encara que vivia a la terra, els seus pares li havien regalat la possibilitat de detindre el temps a la seua voluntat. Soles tenia que juntar els dits índexs de les dues mans i la vida quedava congelada. En el parèntesi temporal, ella pensava detingudament sobre el que li acabaven de dir. Amagava coses que no devien estar a la vista. O les treia del calaix perquè les reclamava la persona amb qui estava parlant. Després, quan la concesió temporal li havia permés arreglar el món, juntava els palmells i el rellotge continuava avançant.
Jure que, quan era pre-adolescent, vaig intentar los dels dits i lo dels palmells. Però no va haver manera. Amb els anys, l'atracció del poder de detindre el temps ha anant creixent. Seria, possiblement, l'única petició que faria si se m'apareguera un geni. No haguèreu trencat el rellotge en el millor minut de la vostra vida?
Tal volta els humans no tenim més remei que tirar endavant i esperar que el rellotge ens regale altres millors minuts...

You're getting older
Your journey's been etched
On your skin

Simona
Wish I had known that
What seemed so strong
Has been and gone

I would call you up every saturday night
And we'd both stay out 'til the morning light
And we sang, "Here we go again"
And though time goes by
I will always be
In a club with you
In 1973
Singing, "Here we go again"

Simona
Wish I was sober
So I could see clearly now
The rain has gone

Simona
I guess it's over
My memory plays our tune
The same old song

I would call you up every Saturday night

And we'd both stay out 'til the morning light
And we sang, "Here we go again"
And though time goes by
I will always be
In a club with you
In 1973
Singing, "Here we go again"

Sempre es torna: Home

Escoltar esta cançò al costat d'un dels ponts que creuen el riu negre i ronyós de Dublin –d'ahi lí ve precisament el nom a la ciutat, moment Libro Gordo de Petete– va ser un valor afegit al suspir en el que es va convertir el meu viatge. Perquè esta cançó és com un petit secret que sols coneixem uns quants. O m'ho sembla a mi. Reconèixer-la i sentir-la uns segons, en un cotxe que passava per un carrer a més de dos mil kilòmetres de ma casa, em va fer sentir part d'este món. I creure que encara hi ha gent que conserva una certa sensibilitat en el ú per cert que diu el Moreno que ens diferencia a unes persones d'altres.

Ara, a l'escoltar-la de nou seguda en la meua cadira rosa, amb l'escampada habitual de papers i llibretes en la taula de l'ordinador i amb el pestell de la porta passat, he pensat on estarà, en realitat, ma casa. Però això és altra història.

Another summer day
Has come and gone away
In Paris and Rome
But I wanna go home

Maybe surrounded by
A million people I
Still feel all alone
I just wanna go home
Oh I miss you, you know

And I’ve been keeping all the letters that I wrote to you
Each one a line or two
“I’m fine baby, how are you?”
Well I would send them but I know that it’s just not enough
My words were cold and flat
And you deserve more than that

Another aeroplane
Another sunny place
I’m lucky I know
But I wanna go home
Mmmm, I’ve got to go home

Let me go home
I’m just too far from where you are
I wanna come home

And I feel just like I’m living someone else’s life
It’s like I just stepped outside
When everything was going right
And I know just why you could not
Come along with me
But this was not your dream
But you always believed in me

Another winter day has come
And gone away
And even Paris and Rome
And I wanna go home
Let me go home

And I’m surrounded by
A million people I
Still feel alone
Oh, let me go home
Oh, I miss you, you know

Let me go home
I’ve had my run
Baby, I’m done
I gotta go home
Let me go home
It will all be allright
I’ll be home tonight
I’m coming back home

Volar lluny del dolor: Encontrarás

Hui agarre un avió. Un avió que em du al país dels penya-segats de la mort. A la terra verda. A la ciutat on renàixer durant una setmana. Hui agarre un avió que em du lluny del dolor. De la rutina. Dels records. D'allò que he sigut. I me'n vaig a ser lo que sóc. Amb una maleta que només pot pesar quinze kilos. Que bo saber que em deixe tant lastre ací...

No puedo ser lo que no soy,
pesa tan poco lo que doy,
pero en el alma de mis versos
está la llave del secreto de cuanto quise y no pedí.
Sé que perdí la razón,
fui detrás del corazón,
y es que a pesar de lo que amé
como jamás había amado,
no supe amarte a ti, lo sé.

Encontrarás, que es locura y no es tristeza lo que me parte en dos la voz.
encontrarás, cuanta herida, qué belleza saber que aún queda mucho amor.
que si te vas o si me dejas voy a volar muy lejos del dolor.
encontrarás que perderte, no te miento, no me cuesta.

Después de mí otra quizá,
y como yo sólo otra más,
y en el espacio que le cedo,
dale mi amor y tiempo nuevo,
todo lo que ya no espero.
Yo volveré a lo que fui,
fuerte ya a partir de mi,
y tú perdido entre mis versos
descubrirás tarde el secreto
y entenderás cuánto te di.

Què pena: Still got the blues

La meua germana i jo assegudes al sofà de la casa que vam compartir hasta fa tres anys. Jo, amb els apunts de segon de carrera. Ella, estirant la manta de la taula-braser –quantes baralles entre germans per culpa de l'escalfor ancestral d'eixa taula-braser... en van ser tantes que ma mare va optar per llevar-la– i mirant, quasi amb admiració infantil, la competició del campeonat del món de patinatge. Li dóna al rec del video. Des d'eixe moment, vorà la cinta fins a la sacietat. Ella és de la Marina i del Ken. No sé si més pel Ken o perquè van patinar la cançó de la banda sonora de La Máscara de Hierro, una de les seus pel.lícules favorites. Ho era no sé si més per la història o pel protagonista, que en aquell moment li agradava. Jo, en canvi, sóc d'estos dos rusos. Pel saxo i la sensualitat de la cançó triada. Per l'atreviment i la novetat del programa lliure. En este cas van guanyar els de la meua germana i jo, com els rusos, em vaig haver de conformar en la segon plaça. Vuit anys després, els hem perdut la pista a tots –és el que té ser esportista d'élit–, però nosaltres dues encara discutim qui ho feia millor.

Perquè jo continue sent dels rusos, Tatiana.

Used to be so easy to give my heart away.
But I found out the hard way,
there's a price you have to pay.
I found out that love was no friend of mine.
I should have known time after time.
So long, it was so long ago,
but I've still got the blues for you.
Used to be so easy to fall in love again.
But I found out the hard way,
it's a road that leads to pain.
I found that love was more than just a game.
You're playin' to win, but you lose just the same.
So long, it was so long ago,
but I've still got the blues for you.
So many years since I've seen your face.
Here in my heart, there's an empty space
where you used to be.
So long, it was so long ago,
but I've still got the blues for you.
Though the days come and go,
there is one thing I know.
I've still got the blues for you.

El concepte: Amigo

El destí existix? Perquè hui estava pensant en la paraula "amic" i en totes les possibles variants –conegut, amic en majúscules, amic íntim, amic companyer, amic-amant, vell amic, amic perdut, enemic, amic de conveniència, amic efímer–, quan esta cançó m'ha sorprés en plena classe d'spinning. A mi, i a la resta de companyers de tour, perquè als primers compasos hem esclatat tots a riure. La professora l'ha llevat. I nosaltres li hem demanat que la posara! Ver para creer. En fi, que en plena crisi del concepte, la música, com sempre, m'ha dut la sol.lució. L'amic és l'única persona certa en hores incertes. I qui et diu veritats amb frases obertes. I la resta, al menys, per a mi, són coneguts.

Tú eres mi hermano del alma, realmente el amigo
que en todo camino y jornada está siempre conmigo.
Aunque eres un hombre aún tienes alma de niño,
aquel que me da su amistad, su respeto y cariño

Recuerdo que juntos pasamos muy duros momentos
y tú no cambiaste por fuertes que fueran los vientos.
Es tu corazón una casa de puertas abiertas,
tú eres realmente el más cierto en horas inciertas.

En ciertos momentos difíciles que hay en la vida,
buscamos a quién nos ayude a encontrar la salida.
Y aquella palabra de fuerza y de fe que me has dado
me da la certeza que siempre estuviste a mi lado

Tu eres mi amigo del alma en toda jornada
sonrisa y abrazo, testigo a cada llegada
Me dices verdades tan grandes con frases abiertas
tú eres realmente el más cierto de horas inciertas.

No preciso ni decir todo eso que te digo
pero es bueno así sentir que eres tú mi gran amigo
No preciso ni decir todo eso que te digo
pero es bueno así sentir que yo tengo un gran amigo
No preciso ni decir todo eso que te digo
pero es bueno así sentir que eres tú mi gran amigo

El vol: Nessun dorma

Nessun dorma és l'ària final de l'òpera Turandot de Puccini que va aconseguir el que mai cap peça clàssica ha lograt: ser número dos de les llistes de venda al Regne Unit. Pavarotti la cantava com ningú. Eixa és la informació oficial. La que ix al wikipedia. Però allí no diu que Nessun dorma pone los pelos como escarpias. I que s'asembla –si no ho és– a la banda sonora de tots els vols que m'agradaria empendre. Sobre tot quan la música fa la pujada i canta el cor. Els vols deurien de ser com el de Ramón Sampedro en la pel.lícula d'Amenàbar: agafes carrerrilla en direcció cap a la finestra i, quan sembla que tot està perdut i que tu t'has deixat vèncer, el somni es fa realitat i taxan: de sobte estàs sobrevolant muntanyes i mars!
PD: esta vegada he traduït perquè, al menys jo, en italià no passe de l'espagueti i la pasarel.la!!

Nessun dorma! nessun dorma!
tu pure, o principessa,
nella tua fredda stanza
guardi le stelle
che tremano d'amore
e di speranza.
Ma il mio mistero é chiuso in me,
il nome mio nessun saprà!
no, no, sulla tua bocca lo dirò
quando la luce splenderà!
Ed il mio bacio scioglierà il silenzio
che ti fa mia!
Dilegua, o notte!
tramontate, stelle!
tramontate, stelle!
all'alba vincerò!
vincerò, vincerò!
vincerò!


¡Que nadie duerma! ¡Que nadie duerma!
Tampoco tú, oh Princesa,
en tu frío cuarto
miras las estrellas
que tiemblan de amor y de esperanza...
¡Pero mi misterio está encerrado en mí,
mi nombre nadie sabrá!
¡No, no, sólo cuando la luz brille (Puccini:sobre tu boca lo diré,)
Sobre tu boca lo diré ...(Puccini: ¡cuando la luz brille!)
Y mi beso romperá el silencio
que te hace mía.

Su nombre nadie sabrá...
¡Y nosotras, ay, deberemos, morir, morir!

¡Disípate, oh noche! ¡Tramontad, estrellas! ¡Tramontad, estrellas!
¡Al alba venceré!
¡Venceré! Venceré!

Un consell: Abre más ancho el camino

No hi ha fórmules màgiques per ser feliç. Ni per ixir dels laberints en els que ens clavem. En una de les cançons d'este grup, ara ja disolt –una vertadera pena, perquè no estaven gens malament– ho explica més o menys com és. Diu que amb l'edat uno aprén a callar. Encara que pensaves que les coses serien més fàcil. "Creía que hacerse mayor otorgaba algo más de control, y por lo menos en mi caso no es así: Hay cosas que todavía no sé decir". En fi, que estem entre la espasa i la paret: o li regalem tot allò que vam ser a l'oblit o hem d'obrir el camí. I jo quasi que em quede amb esta última possibilitat, perquè, de tant en tant, m'agrada recordar. I, sobre tot, perquè com diuen Elefantes en esta cançó, encara tinc tantes ganes de volar..

Mira dos veces antes de saltar,
no vaya a ser que tu cuerpo precioso
se rompa en pedazos pequeños,
y los pisemos después al andar.
Si tú quieres cambiar tu destino
en este mundo tan anodino,
coge fuerte tu copa de vino
y ¡abre mas ancho el camino!
Los ríos pequeños no dejan de hablar,
mientras que los grandes no hacen ruido,
dejan que hable el cielo y su paz.
Y es que callar lo que se dice callar...
es un tesoro divino,
y decirle dónde esta escondido
sólo a quien quiera gritar con fuerza:
¡Abre mas ancha esa puerta!
Tantísimas veces cuesta decidir
si me muevo o paro, empiezo o acabo,
resisto, o quizás mejor desistir.
¡Pero aún tengo tantas ganas de volar!
Levantar los pies de este suelo,
y subir disparado hacia el cielo.
Nunca dejes de lado tu empeño,
y ¡abre mas ancho tu sueño!
Yo te canto mis canciones rotas,
pequeñas como pequeñas gotas
que se cuelan por entre tu abrigo.
¡Abre mas ancho el camino!
Si tú quieres cambiar tu destino
en este mundo tan anodino,
coge fuerte tu copa de vino
y ¡abre mas ancho el camino!

Porque jo lo valgo: I'm every woman

Hui tinc la panxa rebolicada però l'ànim pels núvols. M'agrada el dia que fa. S'intuïx la tardor. Però el sol encara escalfa. He despertat sense el mal de coll que ha estat atormentant-me desde fa més d'un mes. A la feina he imposat el meu criteri. I, tornant a casa, he recuperat l'art de la barsella. I dels consells a les meues amistats. Escolte esta cançó a l'mp3 i camine decidida per L'Alameda. Com si estigués en un video musical. Tota la resta es desdibuixa i soles estic jo caminant decidida. Uno, dos, uno, dos. El món, de vegades, no és tan cruel com sembla. I la felicitat pot ser no siga més que un camí de tornada amb l'ànim exaltat simplement perquè sé, i no cal que ningú m'ho diga, que, nena, yo valgo mucho. Sí, pot ser és això: un chaka khan!!

PD: podeu tancar els ulls quan li doneu play al video. És lo milloret que he pogut trobar....

I'm every woman, it's all in me
Anything you want done, baby
I'll do it naturally
I'm every woman, it's all in me
I can read your thoughts right now
Every one from A to Z

I can cast a spell
With secrets you can't tell
Mix a special brew
Put fire inside of you
But anytime you feel
Danger or fear
Instantly I will appear

I can sense your needs
Like rain on to the seeds
I can make a rhyme
Of confusion in your mind
And when it comes down
To some good old fashioned love
That's what I've got plenty of

I ain't braggin' 'cause I'm the one
You just ask me ooh and it shall be done
And don't bother to compare
'Cause I've got it
I've got it, I've got it, yeah

Tanta amistat: Forever more

Quan escolte esta cançó, dos anys després de que fóra la banda sonora dels viatges a la platja, em sembla increïble que l'estribillo que vam castellanitzar perquè cap de les dues entenia conseguira trencar tanta amistat...

What if I drown in this sea of devotion
Just a stone left unturned
My need is deep
Wide endless oceans
Feel it furious
The fire burns on

Let there be love
Everlasting
And it will live eternally
Will we receive without ever asking?
I'm just curious

Got to find me somebody
But there's nobody
To love me
And it's driving me crazy
There's nobody to love me

Somebody tell me
How could there be nobody
To love me
And it's driving me crazy
There's nobody to love me

Somebody tell me
How could there be nobody
Nobody to love me
And this life is so empty
There's nobody to love me

Endless tears
Forever joy
To feel most every feeling
Forever more

Don't want to see me crying
Just want to see me flying
I need to get so high and
Want somebody to blow my mind

Got to find me somebody
But there's nobody
To love me
Anybody could love me

And it's driving me crazy
There's nobody to love me
Anybody could love me

Somebody to hold my hand
Someone who understands
Somebody to help me write
The poetry of life

Someone to love me
Someone who loves me
Ooh Baby

Most every feeling
To feel most every feeling

Els enderrocs II: By your side

Per als que no entenen l'anglés i tenen perea de buscar al diccionari. Per als que estan oberts a les versions. A trencar els tópics. Per als que els agrada el R&B. El rithym and blues. La música negra. I besar lentament. Per a tots vosaltres. I per a mi.

Els enderrocs: By your side

Ho odie. Odie estar desprevinguda, seguda al sofà de ma casa, vestida amb uns pantalons qualsevol i un suèter mig esgarrat, sense màscara en les pestanyes, i que m'assalten els records. Perquè si estic preparada, si he anat estirant jo poc a poc la madeixa, puc assimilar-los millor. Però si la paret cau de sobte, amb tot el seu soroll i la seua pols, quede sepultada entre els enderrocs. I estar seguda al sofà, vestida amb uns pantalons qualsevol i un suèter mig esgarrat, sense màscara en les pestanyes, és quasi com estar despullada davant de qualsevol atac per sorpresa del passat. I perduda quan la paret cau.
No em protegia cap escut ni duia cap llança a les mans quan vaig tornar a escoltar ahir esta cançó. De fet, ni tan siquiera estava furgant en els records. Mirava, tan distreta i divertida, Sexo en Nueva York, per favor! Estic tan enganxada a la série i tan clavada en les històries de les que, ara per ara, són quasi les meues millors amigues que em vaig derrumbar quan vaig sentir esta cançó enmig de les vides de Carrie, Charlotte, Miranda i Samantha. Quina capacitat la de la música de dur-me als teus braços.... Al teu costat. De nou. Així que en eixe moment, i entre tones de pedres, vaig decidir que ésta seria la nostra cançó. Ho vaig decidir jo soles. Sense tu al meu costat. I no ho sabràs mai. Una llàstima.

You think I'd leave your side baby?
You know me better than that
Think I'd leave you down when you're down on your knees?
I wouldn't do that
I'll tell you you're right when you're wrong
Ah, ah, ah, oh, oh, oh, oh
And if only you could see into me

Ohh, when you're cold
I'll be there hold you tight to me
When you're on the outside
Baby, and you can't get in
I would show you
You're so much better than you know
When you're lost, you're alone
Can't get back again
I will find you
Darlin' and I'll bring you home

And if you want to cry
I am here to dry your eyes (ooh)
You know time
You'll be fine

Pura enveja (i teatre): Capable

M'explique. La següent cançó és capçalera d'un programa que trau a la superfície la maruja i cotilla que tinc amagada dins de mi la major part del temps. És una part que controle molt bé fins que fan Supermodelo o que es casa la Leti i, aleshores, allà que va el monstruo. És moment de quedar amb les amigues, o el que queda d'elles, i de xarrar. I de comentar. I de rajar qüestions inrajables. Ho confesse. Però tó és purita enveja. I el que veig, puro teatro. Perquè em reconforta saber que no em clavaré mai en una 36 però que sóc incapaç de fer d'un tall de melena un drama. I que conste que, d'adolescent, quan volia clavar-me en una 36, he plorat per culpa d'una tisora torpe. Però què bona és l'edat. I la intel.ligència.
Per cert, que no sabia jo que la Najwa Nimri és la que li posava la veu a Versión Española. Sabeu allò de lala, lalalalalalala, lala, lalalalala... Doncs és ella.
I per cert II: Are you gonna love me back????


Are you gonna love me back?
How much is long time for you?
Are you gonna love me back?
So capable

So capable
You're still here

You were preparing something to eat
And you let me know
And you blue fairy, Pinoccio, Pinoccio
Cause they made us too smart
Too quick, too many of us
Cause they made us too smart,
Too quick, too many of us

Are you gonna love me back?
How much is long time for you?
So capable
You're still here

So for someone of your experience
It has to be easy to understand
And for someone of your background
It has to be easy to play around
And for someone of your money
It has to be easy to pay the round
But your never, you never
You never pay the round

If you pass me by
I just lose my mind
It's so easy for you to be smart
you're a moron, little idiot
And you've only got a single neuron

You're missing a double click, little idiot
Can't you go a little more quick?
So I'm wasting, I'm wasting
I'm wasting my time with you

Me, mi, amb mi: canción de amor propio

Alcoi, deshabitada com el meu matalàs en l'estiu en què em vaig fer major. I ell que ja no truca. Tanta ciutat i tant poc per fer. Perquè estic cansada de fer el mateix recorregut, el mateix treball, de vorer les mateixes cares, els mateixos paisatges, sense tu al meu costat. Cansada d'anar cada nit lamentant la teua absència. Últimament, sí, estic algo perduda i m'han vençut vells fantasmes, noves rutines. Últimament estic desconcertada, així que resguarda't perquè en este estat vaig com a loca. Però, saps? Malgrat no trobar el kilòmetre zero, malgrat que no estàs al meu costat, malgrat que d'un temps ençà em costat tant no voler-te, malgrat tot, el meu amor propi canta. Què potra saber que sempre em seré fidel! Què sort, des d'un principi, caurem tant bé!


A veces me desdoblo y me digo al oído:
"¡Qué bueno respirar, sentirte vivo!
¡Qué bueno que te cruces por mi camino!"
Rodeado de un espejo circular,
soy feliz con esta esquizofrenia tan particular.

¡Qué grato es encontrarme vaya donde vaya!
Por más que me cuento mis chistes
siempre me hacen gracia.
Si me voy, si me duermo, la vida se apaga.
¡Qué potra saber que siempre me seré fiel!
¡Qué suerte desde un principio caerme tan bién!

Y voy y me levanto cada mañana, feliz y seguro.
Me hago el desayuno,me lo sirvo en la cama,
y allá voy, menudo soy,
me dedico un arrechucho:
sexo seguro,sin riesgos, sin contemplaciones,
dudo que nada me satisfaga mejor que un servidor,
menudo soy para el amor.
Y que le voy a hacer si la gente
me condenó al olvido, a ser autosuficiente,
si con eso sobrevivo, que no es poco,
mejor loco que mal acompañado.

¡Qué bonita, qué divertida es conmigo la convivencia!
¡Descojonarme de mi última ocurrencia!
Y esperarme despierto, vuelva a la hora que vuelva,
o cocinar para mí mi plato favorito,
no encontrar en el baño más pelos que los míos.

Sólo yo controlo, sólo yo determino,
mis hábitos de higiene.
Lloro en mi hombro cuando nadie me entiende.
Si me siento solo miro a la luna, me juro amor eternamente.
Rodeado de un espejo circular,
soy feliz con esta esquizofrenia tan particular.

Allò que vam ser: Memories

Tinc una pel.lícula almacenada que no sé si seré capaç de vorer algun dia. Parla dels records. D'històries perdudes i almacenades. Com el dvd on tinc gravada la pel.lícula. Del passat que mai podrem reviure més enllà dels records. D'allò que una vegada vam ser en un temps que mai tornarà a ser. I això és molt trist. Molt trist. Sé que queda molt per fer i per vore. Sé que hi ha un futur i, mentre existisca futur, hi haurà esperança. Però la realitat és que el que una vegada vam ser mai tornarà. La realitat és que l'única cosa que podem fer amb el passat és recordar-lo. Revisar-lo sense disfressar-lo. I evitar preguntar-se què haguera segut del nostre present si el nostre passat haguera segut diferent. I si, en lloc de perdre, haguérem guanyat. O si, en lloc de guanyar, haguérem perdut.
De vegades, odie tindre tanta memòria i la cabesa llenita llenita de recuerdos.


Memories,
Light the corners of my mind
Misty water-colored memories
Of the way we were
Scattered pictures,
Of the smiles we left behind
Smiles we gave to one another
For the way we were
Can it be that it was all so simple then?
Or has time re-written every line?
If we had the chance to do it all again
Tell me, would we? Could we?
Memories, may be beautiful and yet
What's too painful to remember
We simply choose to forget
So it's the laughter
We will remember
Whenever we remember...
The way we were...
the way we were

Una mosca punyetera: Tonta

Esta nit he dormit malament. Millor dit no he dormit. Hi havia una mosca dins del meu cap. Sí. Devia ser una mosca. I no l'he pogut matar. Perquè després tampoc m'ha deixat fer siesta. Després, la punyetera, s'ha instal.lat a l'estómac. I allí s'ha convertit en soroll que no em deixava relaxar-me. En fum que no em deixava respirar. En fi, que la mosca no se n'ha anat de ma casa. Encara. Precissament a les mosques punyeteres va dedicada esta cançó. No a les seues noves companyies, no. A les mosques punyeteres. Per no saber triar. Perquè jo també espere que les noves companyies siguen tontes. Soles per a que siga evident que les mosques no saben triar. Ja se sap: els agrada la brossa i la merda.

Espero que sea... Espero que sea...
Tonta, muy tonta.
Y que le cueste hablar un ratito seguido sin parar
Tonta, idiota. De esas que no paran de reir y no saben cuando callar.
No la conozco, y lo siento. Pero ya me esta cayendo mal.
Y espero que sea tonta, tan tonta que no te sepa aguantar.

Tonta, muy tonta. Y algo fea, que eso nunca viene mal.
Y espero que te canses pronto y me vengas a buscar.
No la conozco y lo siento. Pero ya me está cayendo mal.
Y espero que sea tonta. Tan tonta que no te sepa aguantar.

Espero que pienses en mí, que cuando la abrazes recuerdes mi forma de besar.
Y espero que pienses en mí, y que cuando te arrepientas aún sepas dónde me has de buscar.
Y mientras sigues con la tonta, tan tonta que no sabrá cuidarte
y hasta lo pasarás mas
Yo mientras sigo aquí sentada
imaginándome a la tonta con el tonto que me hizo llorar.

Tonta, muy tonta. De esas que, si no hay muy cerquita un espejo, no saben donde mirar Tonta, tan tonta, que ojalá acabes pensando que es idiota y que no la soportas más.

Tonta, muy tonta.
Y algo fea, que eso nunca viene mal.
Y espero que te canses pronto y me vengas a buscar.

El futuro colorín, colorado: Don Diablo

Ja se sap que qui no té la vespra, no té la festa. I jo demà me'n vaig al concert de Papito, l'home que millor du el mig segle de vida, i m'han xivat que la de Nena, una de les meues preferides del Bosé, és la que tanca l'espectacle. Això sí: abans ens regalarà el perlón de Don Diablo. Només de pensar-ho ja em moric de risa. Si mireu el video, s'explicareu com hi ha gent de la nostra generació que ha ixit com ha ixit. I no sé de que rieu: don diablos me'n conec uns quants i són per a plorar.

Don Diablo se ha escapado, tú no sabes la que ha armado
ten cuidado yo lo digo por si
anda por rincones y se esconde en los cajones
de la presa que decida conseguir

seguid, si sigue así yo se lo voy a decir
que te cante ayy mi niña
como gozo cuando guiña
yo quisiera darle un beso chiquitín
con un swing por aquí, por allí
un beso chiquitín con un swing, ¡ja!
un beso chiquitín con un swing

te agarra muy suavemente
te acaba en un tris tras
no tiene moral y es difícil de saciar
te gusta, y todo lo das

Don Diablo que es muy cuco siempre sale con el truco
del futuro colorado colorín

y si acaso su sed eres te hará sufrir placeres
para ver como te puede conseguir

seguid, si sigue así yo se lo voy a decir
que te cante ayy mi niña
como gozo cuando guiña
yo quisiera darle un beso chiquitín
con un swing por aqui, por allí
un beso chiquitín con un swing, ¡si!
un beso chiquitín con un swing

te agarra muy suavemente
te acaba en un tris tras
no tiene moral y es difícil de saciar
te gusta, y todo lo das

Don Diablo se perfuma y se afeita con espuma
es un zorro al que le gusta presumir

su encanto poco a poco a cualquiera vuelve loco
recibidle si te empieza a perseguir

Respirem, doncs: Love is in the air

Ja deia jo que esta cançó em recordava a la meua infància. Del 78 que és!!! Ara ja puc dir, ben orgullosa, que vaig nàixer l'any de la democràcia i de Love is in the air. En fi, que els anys no passen debades... o sí, perquè ara que veig el video.. ahí tenim a l'inventor del cinema independent i de baix pressupost. Es podria haver fet més minimalista?? Nooo. Que si ara pille al cantat en picat, que si ara el pille en contrapicat, que si ara d'un costat, i ara de l'altre. Ara, que si el pille jo, li faig un tall de monyo que ni Sansón. O pot ser no, que amb melena tenen més morbo. No perderse de vista la camiseta que du el John Paul jove i a disfrutar d'un clàssic com a pocs que sempre m'insufla bon rotllo i em fa creure que sóc la prota d'un anunci de Timotei!! Toma melena!!!

Love is in the air, everywhere I look around
Love is in the air, every sight and every sound
And I don't know if I'm being foolish
don't know if I'm being wise
But it's something that I must believe in
and it's there when I look in your eyes

Love is in the air, in the whisper of the tree,
Love is in the air, in thethunder of the sea,
And I don't know if I'm just dreaming,
Don't know if I feel safe,
But it's something that I must believe in
And it's there when you call out my name

Love is in the air, love is in the air,

Love is in the air, in the rising of the sun,
Love is in the air, when the day is nearly done,
And I don't know if you are illusion,
Don't know if I see truth,
But you are something
That I must believe in, and you are there
When I reach out for you