Una de fe: Hope there's someone

Un dia del mes d'octubre em vaig mudar des de la multitud fins a la soledat. Sempre havia volgut viure allí. En la panxa del bou. On no neva ni plou. On no hi ha discussions, ni siquiera telefóniques. On pots dormir des de l'hora que vols i fins l'hora que vols. On pots posar els peus damunt del sofà sense represàlies. On pots tancar les portes amb la força de la rábia acumulada. On no acumules la ràbia necessària per a tancar les portes amb força. On escrius sense explicar. On penses sense explicar. On respires sense explicar. En la multitud hi havien massa preguntes i massa respostes... I, tanmateix, la soledat m'ha ensenyat que estic convivint amb el pijor enemic de qualsevol humà. Més enllá de mi i de l'absència física de qualsevol veu al meu voltant. I em fa por. Molta por que m'engullisca l'absència de neu. D'aigua. Fins i tot de discusions. Em fa por morir devorada per gossos alsacians i que ningú se n'adone. Em fa por alçar la veu i que em conteste l'eco. Em fa por ser la dona del video. I menejar l'edredó en les fosques nits d'hivern sense trobar res més que els meus propis peus. I haver de fer el que fa este extrany cantant cap al minut 2'30 de la cançó per expressar tota la por i l'esperança amb que, a parts iguals, caminem per esta vida.

Hope there's someone
Who'll take care of me
When I die, will I go

Hope there's someone
Who'll set my heart free
Nice to hold when I'm tired

There's a ghost on the horizon
When I go to bed
How can I fall asleep at night
How will I rest my head

Oh I'm scared of the middle place
Between light and nowhere
I don't want to be the one
Left in there, left in there

There's a man on the horizon
Wish that I'd go to bed
If I fall to his feet tonight
Will allow rest my head

So here's hoping I will not drown
Or paralyze in light
And godsend I don't want to go
To the seal's watershed

Hope there's someone
Who'll take care of me
When I die, Will I go

Hope there's someone
Who'll set my heart free
Nice to hold when I'm tired

Un perlón: Down on my knees

Reviscole el blog per donar a conèixer tot un perlón. Feia molt de temps que no escoltava algo tan bonico. I conste que l'he descobert en la tele local -per a que després es claven en ella, si és que de tot es pot aprofitar alguna cosa!-, una nit de festiu vespra d'un dia laboral i reballada al sofà. M'ha semblat tan bonico que no he pogut evitar enxufar l'ordinador a les 11 de la nit i buscar-la al youtube.
Ací la teniu. Una cançó preciosa.

Down on my knees, I'm begging you,
Please, please don't leave me (2x)

Do you really think she can love you more than me,
do you really, really think so
Do you really think she can give you more than me,
baby I know she won't
Cause I loved you, unconditionally,
I gave you even more than ,I had to give
I was willing for you to die,
cause you were more precious to me, than my own life

Down on my knees, I'm begging you
Please, please don't leave me (2x)

I won't believe, that you really, really,
wanna leave me, just because of her
Have you forgot about, all the things, we've been through,
she was not the one, who was there for you
See, I loved you unconditionally,
I gave you even more than ,I had to give
I was willing for you to die,
cause you were more precious to me, than my own life

I loved you unconditionally,
I gave you even more than ,I had to give
I was willing for you to die,
cause you were more precious to me, than my own life

Down on my knees, I'm begging you,
Please, please don't leave me (2x)

Don't leave me, I'm begging,
I love you, I need you, I'm dying, I'm crying, I'm begging,
don´t leave me
I love you, I need you,I'm dying, I'm crying, I'm begging,I'm begging,
Please dont'leave me, no, no, no, no, no

Down on my knees, I'm begging you...

El condicional: Para ti sería

Odie el condicional. És el temps verbal de los quieros i los no puedos. De los puedos pero no quieros. És el temps verbal dels possibles impossibles. I hi ha que ser gent clara i valenta: si quiero, quiero; si puedo, puedo; i si és possible, avant l'Entrà. I si és impossible, hi ha que intentar-ho. El condicional és el temps verbal del temps perdut. És una nebulosa d'il.lusions i desitjos que dóna vida i mata. Perquè la realitat és que el condicional té la força d'una quimera. I es viu en present. O en passat. Ni tan siquiera en futur. Menys, clar, en condicional. El condicional és el temps de Rappel, de les persones que tenen la bola màgica amb la que endevinen el què passarà. Odie eixes persones.

I tot este romanç per a justificar el video del buenorro de Neck...

Yo no te pido nada
con tu saludo indiferente me basta.
Tú ya no me haces daño.
Tus cosas no me duelen,
no vales más que aquella luna oscura
recuerda que decías que...

Para ti sería tu latido intenso y grande
quédate otro día
no sigamos tan distantes
entre cada espera entre tú y yo
yo no confundí jamás,
otros brazos nuevos con los tuyos.

Bromeas y te ríes
te sientas y me excluyes
siento encima sonrisas que conozco
sonrisas que acarician
cuando éramos tierra y estrellas,
ahora, si quieres tú, me quieres tú...

Para ti sería, tu latido intenso y grande
quédate otro dia
no sigamos tan distantes
entre cada espera entre tú y yo
yo no confundí jamás...
Tus pensamientos rozándome
voy a tu encuentro es lo mas importante...

Para ti sería, tu latido intenso y grande
quédate otro día
ya no estamos tan distantes
que lo que hubo entre nosotros dos
no lo confundí jamas

Tus pensamientos rozándome
hasta el pasado se rinde al presente...

Em lligen el pensament?: Help

Jure que conec moltes de les cançons dels Beatles i que, per ser tan famoses, conegudes i reconegudes, no els havia fet massa cas mai. De fet, aixó sempre m'ha fet quedar com el cul quan algú em deia: "I t'agradaran els Beatles, ¿no?" (no sé perquè però és una pregunta que m'han fet vàries persones al conèixer-les per primera vegada). Jo contestava: "No especialment". Podeu imaginar-se el que venia després: les mans al cap, un "ooooooo, com????? no pot ser!!!!". En fi. Històries per a no dormir.
Però hui m'he baixat un recopilatori del manit grupet i, per primera vegada, m'he parat a escoltar la lletra d'un dels seus clàssics: Help. Mira que havia sentit la cançó accidentalment, eh? Però mai havia escoltat bé el que deien els de Liverpool. I no he pogut evitar pensar: "Però com collons saben estos com em senc? Com han endevinat el que em passa per dins i no veu ningú (de vegades, ni jo mateixa)?"
En resumiendo: que ara Els Beatles son Déu per a mi també.

Help, I need somebody,
Help, not just anybody,
Help, you know I need someone, help.

When I was younger, so much younger than today,
I never needed anybody's help in any way.
But now these days are gone, I'm not so self assured,
Now I find I've changed my mind and opened up the doors.

Help me if you can, I'm feeling down
And I do appreciate you being round.
Help me, get my feet back on the ground,
Won't you please, please help me.

And now my life has changed in oh so many ways,
My independence seems to vanish in the haze.
But every now and then I feel so insecure,
I know that I just need you like I've never done before.

Help me if you can, I'm feeling down
And I do appreciate you being round.
Help me, get my feet back on the ground,
Won't you please, please help me.

When I was younger, so much younger than today,
I never needed anybody's help in any way.
But now these daya are gone, I'm not so self assured,
Now I find I've changed my mind and opened up the doors.

Help me if you can, I'm feeling down
And I do appreciate you being round.
Help me, get my feet back on the ground,
Won't you please, please help me, help me, help me, oh

A filosofar: Baile de ilusiones

Ens passem mitja vida intentant entendre què collons hem fet en l'altra mitja vida. Ens passem mitja vida intentant endevinar què ens passarà en l'altra mitja vida. Ens passem mitja vida pensant i malgastem la mitja vida que, en el millor dels casos, encara ens queda. Quanta paraula! Quanta neurona malgastada! Quanta filosofia d'un euro! En fi. A mi és que no m'agrada res açò de pensar. I mira que pense. Però pense que s'ha de pensar el suficient, encara que el que acabe de dir semble no tindre sentit o ser un enredrallengües per a jugar a dir i a entendre quan vas borratxo. Els moments més sorprenents de la meua vida han sigut sempre els més impensables. Tal volta això els feia tan sorprenents....
Total. Que pensar poc. I filosofejar menys. Encara que aquesta cançó siga el que, per a mi, és la clau de la vida: que és un ball d'il.lusions i que, qui no en té, està mort. Ai, si ma mare sentera açó! Jo que sempre li he dit que era Antoñita la fantàstica.. Però mireu-me ara, per favor.

Yo estaba listo para todos tus mordiscos
y preparado para todos tus pecados
yo tenía el corazón adormecido
tu casi siempre el paladar anestesiado.

Y en el momento en que dejaste tu trabajo
te cotizaste de cintura para abajo
yo tenía la Visa que provoca tu sonrisa
pero la vida no es un plástico dorado.

Y el que tenga un amor que lo cuide
y que mantenga la ilusión
por que la vida es un baile de ilusiones
y el que no baila está muerto.
Y el que tenga un amor que lo cuide
y que mantenga la ilusión
por que la vida es un sueño
y los sueños sueños son.

Y a mis espaldas mis amigos se reían
y apostaban hasta cuanto duraría
yo sabía que la envidia no es buena consejera
y que el amor se ve distinto desde afuera.

Que en el fondo me quería y me adoraba
y por eso yo al final la perdonaba
cuando desaparecía sin decir nada
y aparecía al otro día totalmente colocada.

Temps de parèntesi: Relax

Ara no necessite la melangia. No necessite llàgrimes. No vull records. Ara necessite un temps per a rumiar. Per a tonar a ser jo. I, si vaig escoltant músiques depriments, acaben per contagiar-me, així que estic especializant-me en cançons més marxoses. Per això, podria haver triat la de Ojalà pudiera borrarte de Maná – "o que pase un milagro o pase algo que me lleve hasta ti"–, la de Tengo muchas alas –"y sé que tengo muchos cielos por volar y sé que el viento nos reparte a todos alas"–, o la de Manda una señal –"si tuvieras libertad a tu lado yo estaría amor"–, pero, hui, passe paraula. Necessite ànims. Fe. I força al canut. Així que a l'hora d'escollir una del nou disc de Maná, que ja porta uns quans mesets al món, em quede amb esta. Relax. Perquè això és, manquempesse, el que necessite per a viure. Més, fins i tot, que l'aire.
PD: el video no és l'oficial, però em sembla una passada. I pensar que jo volia dedicar-me a fer açò... Ai, els somnis! Fan de nosaltres el que volen.

Siento que el mundo no para me vuelvo loco
Siento que el sol no calienta nada ni un poco
Vivo en el borde y el filo de una navaja
Pero por dios en mi tierra nadie se raja
Mi corazón ya no aguanta, está cansado
una mujer, problemas, me están matando
quiero subirme al balcón
Ver la luna llena
quiero volar
olvidarme de tanta pena

Si me clavo no la libro
No me voy a dar un tiro
Relax

Me voy a estallar
Lo voy a olvidar todo esta noche
no quiero pensar, no

Hoy tengo mucho trabajo
ya no lo aguanto
siento que todos conmigo se están pasando
quiero mudarme a una casa que esté en la playa
Quiero mudarme a una nave de buena talla
Salgo en las noches pensando
Que estoy prendido
Pero en cambio me lo paso bien aburrido
Busco el calor en los brazos de una gitana
Pero al final siempre llego solo a mi cama

Així sone hui: Point of view

He dormit tres hores. Però estic com una rosa. Fora de casa lluix el sol i dins d'ella jo gaste el mocador de les llàgrimes per a tocar-me els mocs. No queda gens fi, però és molt significatiu. Ara ixiré a plenar la nevera i em duré de compres, que tinc una xaqueteta último modelo fixada. Pasopalabra de netejar esta semana la casa, que m'he guanyat un cap de setmana complet per a mi. Hui la meua ànima sona com esta cançó. I no és que haja canviat res. És simplement que comence a vore-ho tot diferent.

I don't have a cent
Will I pay my rent
And even my car doesn't work
Me and my man, he's the one
To die for, we have split up

Can't you see, life's easy
If you consider things
From another point of view
In another way
From another point of view

I see life and lights
All the colours of the world
So beautiful won't you come with me
I've seen birds and trees
All the flowers of the world
So beautiful won't you come with me

Can't you see, life's easy
If you consider things
From another point of view