Rebobinant el temps: 1973

En la meua pre-adolescència, feien per la tele una sèrie que tenia de protagonista a una xica amb un poder extraordinari. Resulta que era filla d'extraterrestres i, encara que vivia a la terra, els seus pares li havien regalat la possibilitat de detindre el temps a la seua voluntat. Soles tenia que juntar els dits índexs de les dues mans i la vida quedava congelada. En el parèntesi temporal, ella pensava detingudament sobre el que li acabaven de dir. Amagava coses que no devien estar a la vista. O les treia del calaix perquè les reclamava la persona amb qui estava parlant. Després, quan la concesió temporal li havia permés arreglar el món, juntava els palmells i el rellotge continuava avançant.
Jure que, quan era pre-adolescent, vaig intentar los dels dits i lo dels palmells. Però no va haver manera. Amb els anys, l'atracció del poder de detindre el temps ha anant creixent. Seria, possiblement, l'única petició que faria si se m'apareguera un geni. No haguèreu trencat el rellotge en el millor minut de la vostra vida?
Tal volta els humans no tenim més remei que tirar endavant i esperar que el rellotge ens regale altres millors minuts...

You're getting older
Your journey's been etched
On your skin

Simona
Wish I had known that
What seemed so strong
Has been and gone

I would call you up every saturday night
And we'd both stay out 'til the morning light
And we sang, "Here we go again"
And though time goes by
I will always be
In a club with you
In 1973
Singing, "Here we go again"

Simona
Wish I was sober
So I could see clearly now
The rain has gone

Simona
I guess it's over
My memory plays our tune
The same old song

I would call you up every Saturday night

And we'd both stay out 'til the morning light
And we sang, "Here we go again"
And though time goes by
I will always be
In a club with you
In 1973
Singing, "Here we go again"

Sempre es torna: Home

Escoltar esta cançò al costat d'un dels ponts que creuen el riu negre i ronyós de Dublin –d'ahi lí ve precisament el nom a la ciutat, moment Libro Gordo de Petete– va ser un valor afegit al suspir en el que es va convertir el meu viatge. Perquè esta cançó és com un petit secret que sols coneixem uns quants. O m'ho sembla a mi. Reconèixer-la i sentir-la uns segons, en un cotxe que passava per un carrer a més de dos mil kilòmetres de ma casa, em va fer sentir part d'este món. I creure que encara hi ha gent que conserva una certa sensibilitat en el ú per cert que diu el Moreno que ens diferencia a unes persones d'altres.

Ara, a l'escoltar-la de nou seguda en la meua cadira rosa, amb l'escampada habitual de papers i llibretes en la taula de l'ordinador i amb el pestell de la porta passat, he pensat on estarà, en realitat, ma casa. Però això és altra història.

Another summer day
Has come and gone away
In Paris and Rome
But I wanna go home

Maybe surrounded by
A million people I
Still feel all alone
I just wanna go home
Oh I miss you, you know

And I’ve been keeping all the letters that I wrote to you
Each one a line or two
“I’m fine baby, how are you?”
Well I would send them but I know that it’s just not enough
My words were cold and flat
And you deserve more than that

Another aeroplane
Another sunny place
I’m lucky I know
But I wanna go home
Mmmm, I’ve got to go home

Let me go home
I’m just too far from where you are
I wanna come home

And I feel just like I’m living someone else’s life
It’s like I just stepped outside
When everything was going right
And I know just why you could not
Come along with me
But this was not your dream
But you always believed in me

Another winter day has come
And gone away
And even Paris and Rome
And I wanna go home
Let me go home

And I’m surrounded by
A million people I
Still feel alone
Oh, let me go home
Oh, I miss you, you know

Let me go home
I’ve had my run
Baby, I’m done
I gotta go home
Let me go home
It will all be allright
I’ll be home tonight
I’m coming back home

Volar lluny del dolor: Encontrarás

Hui agarre un avió. Un avió que em du al país dels penya-segats de la mort. A la terra verda. A la ciutat on renàixer durant una setmana. Hui agarre un avió que em du lluny del dolor. De la rutina. Dels records. D'allò que he sigut. I me'n vaig a ser lo que sóc. Amb una maleta que només pot pesar quinze kilos. Que bo saber que em deixe tant lastre ací...

No puedo ser lo que no soy,
pesa tan poco lo que doy,
pero en el alma de mis versos
está la llave del secreto de cuanto quise y no pedí.
Sé que perdí la razón,
fui detrás del corazón,
y es que a pesar de lo que amé
como jamás había amado,
no supe amarte a ti, lo sé.

Encontrarás, que es locura y no es tristeza lo que me parte en dos la voz.
encontrarás, cuanta herida, qué belleza saber que aún queda mucho amor.
que si te vas o si me dejas voy a volar muy lejos del dolor.
encontrarás que perderte, no te miento, no me cuesta.

Después de mí otra quizá,
y como yo sólo otra más,
y en el espacio que le cedo,
dale mi amor y tiempo nuevo,
todo lo que ya no espero.
Yo volveré a lo que fui,
fuerte ya a partir de mi,
y tú perdido entre mis versos
descubrirás tarde el secreto
y entenderás cuánto te di.

Què pena: Still got the blues

La meua germana i jo assegudes al sofà de la casa que vam compartir hasta fa tres anys. Jo, amb els apunts de segon de carrera. Ella, estirant la manta de la taula-braser –quantes baralles entre germans per culpa de l'escalfor ancestral d'eixa taula-braser... en van ser tantes que ma mare va optar per llevar-la– i mirant, quasi amb admiració infantil, la competició del campeonat del món de patinatge. Li dóna al rec del video. Des d'eixe moment, vorà la cinta fins a la sacietat. Ella és de la Marina i del Ken. No sé si més pel Ken o perquè van patinar la cançó de la banda sonora de La Máscara de Hierro, una de les seus pel.lícules favorites. Ho era no sé si més per la història o pel protagonista, que en aquell moment li agradava. Jo, en canvi, sóc d'estos dos rusos. Pel saxo i la sensualitat de la cançó triada. Per l'atreviment i la novetat del programa lliure. En este cas van guanyar els de la meua germana i jo, com els rusos, em vaig haver de conformar en la segon plaça. Vuit anys després, els hem perdut la pista a tots –és el que té ser esportista d'élit–, però nosaltres dues encara discutim qui ho feia millor.

Perquè jo continue sent dels rusos, Tatiana.

Used to be so easy to give my heart away.
But I found out the hard way,
there's a price you have to pay.
I found out that love was no friend of mine.
I should have known time after time.
So long, it was so long ago,
but I've still got the blues for you.
Used to be so easy to fall in love again.
But I found out the hard way,
it's a road that leads to pain.
I found that love was more than just a game.
You're playin' to win, but you lose just the same.
So long, it was so long ago,
but I've still got the blues for you.
So many years since I've seen your face.
Here in my heart, there's an empty space
where you used to be.
So long, it was so long ago,
but I've still got the blues for you.
Though the days come and go,
there is one thing I know.
I've still got the blues for you.

El concepte: Amigo

El destí existix? Perquè hui estava pensant en la paraula "amic" i en totes les possibles variants –conegut, amic en majúscules, amic íntim, amic companyer, amic-amant, vell amic, amic perdut, enemic, amic de conveniència, amic efímer–, quan esta cançó m'ha sorprés en plena classe d'spinning. A mi, i a la resta de companyers de tour, perquè als primers compasos hem esclatat tots a riure. La professora l'ha llevat. I nosaltres li hem demanat que la posara! Ver para creer. En fi, que en plena crisi del concepte, la música, com sempre, m'ha dut la sol.lució. L'amic és l'única persona certa en hores incertes. I qui et diu veritats amb frases obertes. I la resta, al menys, per a mi, són coneguts.

Tú eres mi hermano del alma, realmente el amigo
que en todo camino y jornada está siempre conmigo.
Aunque eres un hombre aún tienes alma de niño,
aquel que me da su amistad, su respeto y cariño

Recuerdo que juntos pasamos muy duros momentos
y tú no cambiaste por fuertes que fueran los vientos.
Es tu corazón una casa de puertas abiertas,
tú eres realmente el más cierto en horas inciertas.

En ciertos momentos difíciles que hay en la vida,
buscamos a quién nos ayude a encontrar la salida.
Y aquella palabra de fuerza y de fe que me has dado
me da la certeza que siempre estuviste a mi lado

Tu eres mi amigo del alma en toda jornada
sonrisa y abrazo, testigo a cada llegada
Me dices verdades tan grandes con frases abiertas
tú eres realmente el más cierto de horas inciertas.

No preciso ni decir todo eso que te digo
pero es bueno así sentir que eres tú mi gran amigo
No preciso ni decir todo eso que te digo
pero es bueno así sentir que yo tengo un gran amigo
No preciso ni decir todo eso que te digo
pero es bueno así sentir que eres tú mi gran amigo

El vol: Nessun dorma

Nessun dorma és l'ària final de l'òpera Turandot de Puccini que va aconseguir el que mai cap peça clàssica ha lograt: ser número dos de les llistes de venda al Regne Unit. Pavarotti la cantava com ningú. Eixa és la informació oficial. La que ix al wikipedia. Però allí no diu que Nessun dorma pone los pelos como escarpias. I que s'asembla –si no ho és– a la banda sonora de tots els vols que m'agradaria empendre. Sobre tot quan la música fa la pujada i canta el cor. Els vols deurien de ser com el de Ramón Sampedro en la pel.lícula d'Amenàbar: agafes carrerrilla en direcció cap a la finestra i, quan sembla que tot està perdut i que tu t'has deixat vèncer, el somni es fa realitat i taxan: de sobte estàs sobrevolant muntanyes i mars!
PD: esta vegada he traduït perquè, al menys jo, en italià no passe de l'espagueti i la pasarel.la!!

Nessun dorma! nessun dorma!
tu pure, o principessa,
nella tua fredda stanza
guardi le stelle
che tremano d'amore
e di speranza.
Ma il mio mistero é chiuso in me,
il nome mio nessun saprà!
no, no, sulla tua bocca lo dirò
quando la luce splenderà!
Ed il mio bacio scioglierà il silenzio
che ti fa mia!
Dilegua, o notte!
tramontate, stelle!
tramontate, stelle!
all'alba vincerò!
vincerò, vincerò!
vincerò!


¡Que nadie duerma! ¡Que nadie duerma!
Tampoco tú, oh Princesa,
en tu frío cuarto
miras las estrellas
que tiemblan de amor y de esperanza...
¡Pero mi misterio está encerrado en mí,
mi nombre nadie sabrá!
¡No, no, sólo cuando la luz brille (Puccini:sobre tu boca lo diré,)
Sobre tu boca lo diré ...(Puccini: ¡cuando la luz brille!)
Y mi beso romperá el silencio
que te hace mía.

Su nombre nadie sabrá...
¡Y nosotras, ay, deberemos, morir, morir!

¡Disípate, oh noche! ¡Tramontad, estrellas! ¡Tramontad, estrellas!
¡Al alba venceré!
¡Venceré! Venceré!

Un consell: Abre más ancho el camino

No hi ha fórmules màgiques per ser feliç. Ni per ixir dels laberints en els que ens clavem. En una de les cançons d'este grup, ara ja disolt –una vertadera pena, perquè no estaven gens malament– ho explica més o menys com és. Diu que amb l'edat uno aprén a callar. Encara que pensaves que les coses serien més fàcil. "Creía que hacerse mayor otorgaba algo más de control, y por lo menos en mi caso no es así: Hay cosas que todavía no sé decir". En fi, que estem entre la espasa i la paret: o li regalem tot allò que vam ser a l'oblit o hem d'obrir el camí. I jo quasi que em quede amb esta última possibilitat, perquè, de tant en tant, m'agrada recordar. I, sobre tot, perquè com diuen Elefantes en esta cançó, encara tinc tantes ganes de volar..

Mira dos veces antes de saltar,
no vaya a ser que tu cuerpo precioso
se rompa en pedazos pequeños,
y los pisemos después al andar.
Si tú quieres cambiar tu destino
en este mundo tan anodino,
coge fuerte tu copa de vino
y ¡abre mas ancho el camino!
Los ríos pequeños no dejan de hablar,
mientras que los grandes no hacen ruido,
dejan que hable el cielo y su paz.
Y es que callar lo que se dice callar...
es un tesoro divino,
y decirle dónde esta escondido
sólo a quien quiera gritar con fuerza:
¡Abre mas ancha esa puerta!
Tantísimas veces cuesta decidir
si me muevo o paro, empiezo o acabo,
resisto, o quizás mejor desistir.
¡Pero aún tengo tantas ganas de volar!
Levantar los pies de este suelo,
y subir disparado hacia el cielo.
Nunca dejes de lado tu empeño,
y ¡abre mas ancho tu sueño!
Yo te canto mis canciones rotas,
pequeñas como pequeñas gotas
que se cuelan por entre tu abrigo.
¡Abre mas ancho el camino!
Si tú quieres cambiar tu destino
en este mundo tan anodino,
coge fuerte tu copa de vino
y ¡abre mas ancho el camino!

Porque jo lo valgo: I'm every woman

Hui tinc la panxa rebolicada però l'ànim pels núvols. M'agrada el dia que fa. S'intuïx la tardor. Però el sol encara escalfa. He despertat sense el mal de coll que ha estat atormentant-me desde fa més d'un mes. A la feina he imposat el meu criteri. I, tornant a casa, he recuperat l'art de la barsella. I dels consells a les meues amistats. Escolte esta cançó a l'mp3 i camine decidida per L'Alameda. Com si estigués en un video musical. Tota la resta es desdibuixa i soles estic jo caminant decidida. Uno, dos, uno, dos. El món, de vegades, no és tan cruel com sembla. I la felicitat pot ser no siga més que un camí de tornada amb l'ànim exaltat simplement perquè sé, i no cal que ningú m'ho diga, que, nena, yo valgo mucho. Sí, pot ser és això: un chaka khan!!

PD: podeu tancar els ulls quan li doneu play al video. És lo milloret que he pogut trobar....

I'm every woman, it's all in me
Anything you want done, baby
I'll do it naturally
I'm every woman, it's all in me
I can read your thoughts right now
Every one from A to Z

I can cast a spell
With secrets you can't tell
Mix a special brew
Put fire inside of you
But anytime you feel
Danger or fear
Instantly I will appear

I can sense your needs
Like rain on to the seeds
I can make a rhyme
Of confusion in your mind
And when it comes down
To some good old fashioned love
That's what I've got plenty of

I ain't braggin' 'cause I'm the one
You just ask me ooh and it shall be done
And don't bother to compare
'Cause I've got it
I've got it, I've got it, yeah

Tanta amistat: Forever more

Quan escolte esta cançó, dos anys després de que fóra la banda sonora dels viatges a la platja, em sembla increïble que l'estribillo que vam castellanitzar perquè cap de les dues entenia conseguira trencar tanta amistat...

What if I drown in this sea of devotion
Just a stone left unturned
My need is deep
Wide endless oceans
Feel it furious
The fire burns on

Let there be love
Everlasting
And it will live eternally
Will we receive without ever asking?
I'm just curious

Got to find me somebody
But there's nobody
To love me
And it's driving me crazy
There's nobody to love me

Somebody tell me
How could there be nobody
To love me
And it's driving me crazy
There's nobody to love me

Somebody tell me
How could there be nobody
Nobody to love me
And this life is so empty
There's nobody to love me

Endless tears
Forever joy
To feel most every feeling
Forever more

Don't want to see me crying
Just want to see me flying
I need to get so high and
Want somebody to blow my mind

Got to find me somebody
But there's nobody
To love me
Anybody could love me

And it's driving me crazy
There's nobody to love me
Anybody could love me

Somebody to hold my hand
Someone who understands
Somebody to help me write
The poetry of life

Someone to love me
Someone who loves me
Ooh Baby

Most every feeling
To feel most every feeling

Els enderrocs II: By your side

Per als que no entenen l'anglés i tenen perea de buscar al diccionari. Per als que estan oberts a les versions. A trencar els tópics. Per als que els agrada el R&B. El rithym and blues. La música negra. I besar lentament. Per a tots vosaltres. I per a mi.