El condicional: Para ti sería

Odie el condicional. És el temps verbal de los quieros i los no puedos. De los puedos pero no quieros. És el temps verbal dels possibles impossibles. I hi ha que ser gent clara i valenta: si quiero, quiero; si puedo, puedo; i si és possible, avant l'Entrà. I si és impossible, hi ha que intentar-ho. El condicional és el temps verbal del temps perdut. És una nebulosa d'il.lusions i desitjos que dóna vida i mata. Perquè la realitat és que el condicional té la força d'una quimera. I es viu en present. O en passat. Ni tan siquiera en futur. Menys, clar, en condicional. El condicional és el temps de Rappel, de les persones que tenen la bola màgica amb la que endevinen el què passarà. Odie eixes persones.

I tot este romanç per a justificar el video del buenorro de Neck...

Yo no te pido nada
con tu saludo indiferente me basta.
Tú ya no me haces daño.
Tus cosas no me duelen,
no vales más que aquella luna oscura
recuerda que decías que...

Para ti sería tu latido intenso y grande
quédate otro día
no sigamos tan distantes
entre cada espera entre tú y yo
yo no confundí jamás,
otros brazos nuevos con los tuyos.

Bromeas y te ríes
te sientas y me excluyes
siento encima sonrisas que conozco
sonrisas que acarician
cuando éramos tierra y estrellas,
ahora, si quieres tú, me quieres tú...

Para ti sería, tu latido intenso y grande
quédate otro dia
no sigamos tan distantes
entre cada espera entre tú y yo
yo no confundí jamás...
Tus pensamientos rozándome
voy a tu encuentro es lo mas importante...

Para ti sería, tu latido intenso y grande
quédate otro día
ya no estamos tan distantes
que lo que hubo entre nosotros dos
no lo confundí jamas

Tus pensamientos rozándome
hasta el pasado se rinde al presente...

Em lligen el pensament?: Help

Jure que conec moltes de les cançons dels Beatles i que, per ser tan famoses, conegudes i reconegudes, no els havia fet massa cas mai. De fet, aixó sempre m'ha fet quedar com el cul quan algú em deia: "I t'agradaran els Beatles, ¿no?" (no sé perquè però és una pregunta que m'han fet vàries persones al conèixer-les per primera vegada). Jo contestava: "No especialment". Podeu imaginar-se el que venia després: les mans al cap, un "ooooooo, com????? no pot ser!!!!". En fi. Històries per a no dormir.
Però hui m'he baixat un recopilatori del manit grupet i, per primera vegada, m'he parat a escoltar la lletra d'un dels seus clàssics: Help. Mira que havia sentit la cançó accidentalment, eh? Però mai havia escoltat bé el que deien els de Liverpool. I no he pogut evitar pensar: "Però com collons saben estos com em senc? Com han endevinat el que em passa per dins i no veu ningú (de vegades, ni jo mateixa)?"
En resumiendo: que ara Els Beatles son Déu per a mi també.

Help, I need somebody,
Help, not just anybody,
Help, you know I need someone, help.

When I was younger, so much younger than today,
I never needed anybody's help in any way.
But now these days are gone, I'm not so self assured,
Now I find I've changed my mind and opened up the doors.

Help me if you can, I'm feeling down
And I do appreciate you being round.
Help me, get my feet back on the ground,
Won't you please, please help me.

And now my life has changed in oh so many ways,
My independence seems to vanish in the haze.
But every now and then I feel so insecure,
I know that I just need you like I've never done before.

Help me if you can, I'm feeling down
And I do appreciate you being round.
Help me, get my feet back on the ground,
Won't you please, please help me.

When I was younger, so much younger than today,
I never needed anybody's help in any way.
But now these daya are gone, I'm not so self assured,
Now I find I've changed my mind and opened up the doors.

Help me if you can, I'm feeling down
And I do appreciate you being round.
Help me, get my feet back on the ground,
Won't you please, please help me, help me, help me, oh

A filosofar: Baile de ilusiones

Ens passem mitja vida intentant entendre què collons hem fet en l'altra mitja vida. Ens passem mitja vida intentant endevinar què ens passarà en l'altra mitja vida. Ens passem mitja vida pensant i malgastem la mitja vida que, en el millor dels casos, encara ens queda. Quanta paraula! Quanta neurona malgastada! Quanta filosofia d'un euro! En fi. A mi és que no m'agrada res açò de pensar. I mira que pense. Però pense que s'ha de pensar el suficient, encara que el que acabe de dir semble no tindre sentit o ser un enredrallengües per a jugar a dir i a entendre quan vas borratxo. Els moments més sorprenents de la meua vida han sigut sempre els més impensables. Tal volta això els feia tan sorprenents....
Total. Que pensar poc. I filosofejar menys. Encara que aquesta cançó siga el que, per a mi, és la clau de la vida: que és un ball d'il.lusions i que, qui no en té, està mort. Ai, si ma mare sentera açó! Jo que sempre li he dit que era Antoñita la fantàstica.. Però mireu-me ara, per favor.

Yo estaba listo para todos tus mordiscos
y preparado para todos tus pecados
yo tenía el corazón adormecido
tu casi siempre el paladar anestesiado.

Y en el momento en que dejaste tu trabajo
te cotizaste de cintura para abajo
yo tenía la Visa que provoca tu sonrisa
pero la vida no es un plástico dorado.

Y el que tenga un amor que lo cuide
y que mantenga la ilusión
por que la vida es un baile de ilusiones
y el que no baila está muerto.
Y el que tenga un amor que lo cuide
y que mantenga la ilusión
por que la vida es un sueño
y los sueños sueños son.

Y a mis espaldas mis amigos se reían
y apostaban hasta cuanto duraría
yo sabía que la envidia no es buena consejera
y que el amor se ve distinto desde afuera.

Que en el fondo me quería y me adoraba
y por eso yo al final la perdonaba
cuando desaparecía sin decir nada
y aparecía al otro día totalmente colocada.

Temps de parèntesi: Relax

Ara no necessite la melangia. No necessite llàgrimes. No vull records. Ara necessite un temps per a rumiar. Per a tonar a ser jo. I, si vaig escoltant músiques depriments, acaben per contagiar-me, així que estic especializant-me en cançons més marxoses. Per això, podria haver triat la de Ojalà pudiera borrarte de Maná – "o que pase un milagro o pase algo que me lleve hasta ti"–, la de Tengo muchas alas –"y sé que tengo muchos cielos por volar y sé que el viento nos reparte a todos alas"–, o la de Manda una señal –"si tuvieras libertad a tu lado yo estaría amor"–, pero, hui, passe paraula. Necessite ànims. Fe. I força al canut. Així que a l'hora d'escollir una del nou disc de Maná, que ja porta uns quans mesets al món, em quede amb esta. Relax. Perquè això és, manquempesse, el que necessite per a viure. Més, fins i tot, que l'aire.
PD: el video no és l'oficial, però em sembla una passada. I pensar que jo volia dedicar-me a fer açò... Ai, els somnis! Fan de nosaltres el que volen.

Siento que el mundo no para me vuelvo loco
Siento que el sol no calienta nada ni un poco
Vivo en el borde y el filo de una navaja
Pero por dios en mi tierra nadie se raja
Mi corazón ya no aguanta, está cansado
una mujer, problemas, me están matando
quiero subirme al balcón
Ver la luna llena
quiero volar
olvidarme de tanta pena

Si me clavo no la libro
No me voy a dar un tiro
Relax

Me voy a estallar
Lo voy a olvidar todo esta noche
no quiero pensar, no

Hoy tengo mucho trabajo
ya no lo aguanto
siento que todos conmigo se están pasando
quiero mudarme a una casa que esté en la playa
Quiero mudarme a una nave de buena talla
Salgo en las noches pensando
Que estoy prendido
Pero en cambio me lo paso bien aburrido
Busco el calor en los brazos de una gitana
Pero al final siempre llego solo a mi cama

Així sone hui: Point of view

He dormit tres hores. Però estic com una rosa. Fora de casa lluix el sol i dins d'ella jo gaste el mocador de les llàgrimes per a tocar-me els mocs. No queda gens fi, però és molt significatiu. Ara ixiré a plenar la nevera i em duré de compres, que tinc una xaqueteta último modelo fixada. Pasopalabra de netejar esta semana la casa, que m'he guanyat un cap de setmana complet per a mi. Hui la meua ànima sona com esta cançó. I no és que haja canviat res. És simplement que comence a vore-ho tot diferent.

I don't have a cent
Will I pay my rent
And even my car doesn't work
Me and my man, he's the one
To die for, we have split up

Can't you see, life's easy
If you consider things
From another point of view
In another way
From another point of view

I see life and lights
All the colours of the world
So beautiful won't you come with me
I've seen birds and trees
All the flowers of the world
So beautiful won't you come with me

Can't you see, life's easy
If you consider things
From another point of view

Rebobinant el temps: 1973

En la meua pre-adolescència, feien per la tele una sèrie que tenia de protagonista a una xica amb un poder extraordinari. Resulta que era filla d'extraterrestres i, encara que vivia a la terra, els seus pares li havien regalat la possibilitat de detindre el temps a la seua voluntat. Soles tenia que juntar els dits índexs de les dues mans i la vida quedava congelada. En el parèntesi temporal, ella pensava detingudament sobre el que li acabaven de dir. Amagava coses que no devien estar a la vista. O les treia del calaix perquè les reclamava la persona amb qui estava parlant. Després, quan la concesió temporal li havia permés arreglar el món, juntava els palmells i el rellotge continuava avançant.
Jure que, quan era pre-adolescent, vaig intentar los dels dits i lo dels palmells. Però no va haver manera. Amb els anys, l'atracció del poder de detindre el temps ha anant creixent. Seria, possiblement, l'única petició que faria si se m'apareguera un geni. No haguèreu trencat el rellotge en el millor minut de la vostra vida?
Tal volta els humans no tenim més remei que tirar endavant i esperar que el rellotge ens regale altres millors minuts...

You're getting older
Your journey's been etched
On your skin

Simona
Wish I had known that
What seemed so strong
Has been and gone

I would call you up every saturday night
And we'd both stay out 'til the morning light
And we sang, "Here we go again"
And though time goes by
I will always be
In a club with you
In 1973
Singing, "Here we go again"

Simona
Wish I was sober
So I could see clearly now
The rain has gone

Simona
I guess it's over
My memory plays our tune
The same old song

I would call you up every Saturday night

And we'd both stay out 'til the morning light
And we sang, "Here we go again"
And though time goes by
I will always be
In a club with you
In 1973
Singing, "Here we go again"

Sempre es torna: Home

Escoltar esta cançò al costat d'un dels ponts que creuen el riu negre i ronyós de Dublin –d'ahi lí ve precisament el nom a la ciutat, moment Libro Gordo de Petete– va ser un valor afegit al suspir en el que es va convertir el meu viatge. Perquè esta cançó és com un petit secret que sols coneixem uns quants. O m'ho sembla a mi. Reconèixer-la i sentir-la uns segons, en un cotxe que passava per un carrer a més de dos mil kilòmetres de ma casa, em va fer sentir part d'este món. I creure que encara hi ha gent que conserva una certa sensibilitat en el ú per cert que diu el Moreno que ens diferencia a unes persones d'altres.

Ara, a l'escoltar-la de nou seguda en la meua cadira rosa, amb l'escampada habitual de papers i llibretes en la taula de l'ordinador i amb el pestell de la porta passat, he pensat on estarà, en realitat, ma casa. Però això és altra història.

Another summer day
Has come and gone away
In Paris and Rome
But I wanna go home

Maybe surrounded by
A million people I
Still feel all alone
I just wanna go home
Oh I miss you, you know

And I’ve been keeping all the letters that I wrote to you
Each one a line or two
“I’m fine baby, how are you?”
Well I would send them but I know that it’s just not enough
My words were cold and flat
And you deserve more than that

Another aeroplane
Another sunny place
I’m lucky I know
But I wanna go home
Mmmm, I’ve got to go home

Let me go home
I’m just too far from where you are
I wanna come home

And I feel just like I’m living someone else’s life
It’s like I just stepped outside
When everything was going right
And I know just why you could not
Come along with me
But this was not your dream
But you always believed in me

Another winter day has come
And gone away
And even Paris and Rome
And I wanna go home
Let me go home

And I’m surrounded by
A million people I
Still feel alone
Oh, let me go home
Oh, I miss you, you know

Let me go home
I’ve had my run
Baby, I’m done
I gotta go home
Let me go home
It will all be allright
I’ll be home tonight
I’m coming back home